Reflexió final

Bé, és el moment d'explicar què he après fins ara a les pràctiques. Al començament de les pràctiques em plantejava cercar activitats i experiències didàctiques interessants per poder aplicar-les amb uns estudiants determinats per tal que milloressin.
Aquest objectiu l'he dut a terme però l'he reformulat perquè m'he trobat amb certes dificultats, com ara els canvis d'horaris dels estudiants i el canvi d'estudiants.
Ara penso que el paper del psicopedagog d'aquests centres és seleccionar moltíssims recursos i, si pot ser, dissenyar activitats que puguin ser multinivell per poder així adaptar-se a les diferents necessitats. En aquest context, cal ser pràctics i ràpids i tenir molts recursos a l'abast perquè els nens/es, especialmente els més grans, tenen dubtes molt concrets, que necessiten d'una resposta rápida. Emprar temps de la sessió en cercar a l'ordinador un recurs, o esperar fins la següent sessió no és útil ni pràctic i ens pot fer perdre un client. És una visió que m'ha costat arribar a tenir perquè mai he treballat en l'educació privada. Però, en aquest cas, s'ha d'aconseguir que els nens/es aprenguin però també se'ls ha de tenir contents perquè són les seves famílies les que paguen.
Elaborar un recurs determinat per a millorar la dificultat d'un alumne X no es pràctic, perquè és possible que l'alumne X deixi de venir al centre. Hi ha molts canvis en els estudiants del centre de reeducació, així que, quan elaborem recursos no han de ser per a la Mariona o per al Roger, han de ser per millorar un determinat aspecte.
I com aconseguim, llavors, la implicació dels estudiants? Amb el que aconseguirem que els estudiants s'impliquin serà amb metodologies actives que parteixin de les vivències de l'alumne. El psicopedagog/a, en aquest context, ha de saber molt de pedagogia i didàctica i ser molt creatiu per poder donar respostes i fer, d'un recurs general, un que l'estudiant senti seu. Aquesta qualitat és especialment necessària amb els estudiants de tres anys, on s'ha de disposar de molts recursos per anar canviant perquè si no, s'avorreixen i no aprofiten la sessió. A més, hi ha un altre aspecte que cal tenir en compte: la dificultat per posar límits quan el comportament  no és adequat. No els podem castigar perquè no tenim amb què i, a més, si els nens/es no vénen contents les famílies potser decideixen canviar-los de centre. Hem de ser molt amables i molts simpàtics amb certs nens/es que tenen un comportament inadequat.
També cal saber molt de psicología, ja que anem a tractar amb estudiants que, probablement, tinguin una baixa autoestima perquè están acostumats al fracàs acadèmic. Cal, llavors, molt de reforç positiu i molts missatges positius. Cal, en alguns casos, ensenyar als estudiants a identificar els pensaments negatius (sóc un desastre, no serveixo,...) i canviar-los per d'altres (això em costa una mica i ho he de practicar més, tinc moltes habilitats,..)Així mateix, cal donar pautes d'actuació tant a la família com al centre escolar ja que s'ha d'incidir en tots els contextos en què està l'estudiant)

Quina és l'opinió que tenia  abans del psicopedagog/a que treballa en el centre de recursos i la que tinc ara?

Doncs abans d' endinsar-me en aquests tipus de centres, em pensava que tenien una feina molt senzilla. Com a mestra estic acostumada a treballar amb molts nens/es i això de fer intervencions individuls em semblava un paradís. Ara, tot i que he de reconéixer que m'agrada, veig també les dificultats que hi ha: Mantenir la implicació dels alumnes, elaborar un munt de recursos necessaris, ser molt pacient amb els nens/es i amb el que les famílies volen per tal de no perdre la clientela,.. Per últim, una altra dificultat de treballar en aquests centres és la dificultat per conciliar la vida familiar amb la feina, ja que es treballa sempre quan els nens surten de l'escola i, en aquest cas els dissabtes al matí.
En definiva, és una feina més complexa del que m'havia plantejat en un primer moment i, si bé és cert que és molt gratificant, no és la feina a la que m'agradaria dedicar-me en el futur. Preferiria dedicar-me a assessorar (des d'un model constructivista) a escoles públiques.

Dificultats

Estic gaudint molt de l'experiència d'aquest practicum, tot i que m'he trobat amb certes dificultats: En primer lloc, seguir al peu de la lletra la programació que vaig fer. Els nens/es canvien d'horaris, els sorgeixen contratemps (malalties, partits de futbol o bàsquet, escapades en família,...) El fet de fer les pràctiques els dissabtes implica aquests canvis d'horaris i m'està dificultant poder avaluar els materials amb tots els nens/es amb qui m' havia plantejat) Com ho estic solucionant? Doncs conformant-me amb passar cada activitat dissenyada a un estudiant. La meva tutora de pràctiques aplicarà les activitats amb nens/es amb qui no he pogut coincidir i em donarà la seva visió de com ha anat i del que han opinat els estudiants quan han fet les activitats.
Un altre problema amb el que m'he trobat i que està relacionat amb el primer és la quantitat de canvis que hi ha en els estudiants. Quan vaig fer el Practicum 1 hi havia uns determinats estudiants amb els que em vaig plantejar quins recursos calia elaborar. Però, uns mesos després, els estudiants han canviat i, per tant, he hagut de canviar els recursos que havia d'elaborar per uns que s'adaptessin a noves necessitats donat que hi ha uns estudiants diferents. Com ho he solucionat? Doncs cercant noves activitats o adaptant les ja existents.

llibres recomanats

Us recomano també uns llibres amb els que considero bastant útils si volem aconseguir elaborar recursos motivadors per als estudiants:

 

 

 

 

Pàgines web recomanades

Abans de posar-me a elaborar els recursos, vaig haver de mirar i remirar a Internet. Us deixo unes quantes adreces que em van resultar interessants i que em van ajudar a elaborar materials.


http://aprendiendomatematicas.com/

http://blog.smconectados.com/2013/04/25/tocamates-matematicas-manipulativas-y-creatividad/

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=40338

http://gemaribes.blogspot.com.es/p/matematicas.HTML

http://lluviadeideasyrecursos.blogspot.com.es/2013/09/materiales-diy-propuestas-manipulativas.HTML

http://miespaciodiverso.blogspot.com.es/2012/04/actividades-manipulativas-en-las.HTML

 http://www.aulapt.org/category/recursos-manipulativos/

Paper del psicopedagog en un centre ordinari

En un centre ordinari, generalment, el psicopedagog recomana una sèrie d'activitats i recursos de cara a millorar les dificultats d'aprenentatge que poden presentar certs alumnes. Generalment, aquestes recomanacions impliquen que la mestra d'educació especial, el tutor/a del curs o bé, si existeix, la comissió de creació de material didàctic, elaboren aquests recursos. Per tant, no acostuma a ser el psicopedagog qui elabora aquests recursos però sí que aconsella quins recursos fer servir. En el cas concret de les meves pràctiques  he pensat en activitats que pogués fer servir a la meva classe a nivel general i no per uns alumnes en concret ja que sóc partidària d'un model d'assessorament i d'una metodología més constructivista on els diferents nivells puguin ser aprofitats com una oportunitat. Al centre de reeducació el model d'assessorament sí que és assistencial (on elaboro recursos per uns estudiants en concret per "solucionar"o millorar  les dificultats d'aprenentatge que presenten).
Una vegada pensats els recursos i activitats que poden ser útils amb els meus alumnes, vaig elaborar el material i el vaig aplicar a l'aula (aquesta part quedaria fora del rol de psicopedagoga i estaria dins del meu paper de mestra-tutora i, per tant, no el comentaré) El que sí que tindré en compte és l'avaluació que faig de materials perquè, com vaig comentar, m'interessa avaluar certs materials des de diferents contextos.
Què he après del paper de psicopedagog que aconsella quins recursos o activitats emprar a l'aula ordinària?
Doncs, en primer lloc, que cal conèixer com és el grup, com es relacionen,per saber quin tipus d'activitats poden ser útils. També, que cal conèixer molt bé el funcionament del centre (hi ha recursos per atendre la diversitat? Com es gestionen aquests recursos? Cal preguntar-se, si elaboro recursos per aquesta alumna X, que té dislèxia , els podrà fer a la classe o, per qüestions organitzatives no els farà servir?) I, per últim, cal conèixer què en pensa el tutor/a per poder saber si realment es trobarà còmode/a fent servir aquests recursos o si n'està d'acord amb determinades actuacions. Aquestes serien les actuacions a nivell de centre però, com a psicopedagogs, ens caldrà tenir la visió que tenen els familiars de les dificultats que tingui el nen/a amb dificultats) així com dades sobre els interessos, estils d`aprenentatge,... dels alumnes amb dificultats. Per tant, el psicopedagog/a haurà de fer d'investigador.
No podem, simplement, parlar de "Per a una alumna amb dislèxia van bé aquestes mesures "perquè, no únicament caldrà conèixer les necessitats que presenta la nena sinò tot el context que l'envolta d'acord amb una visió sistémica de l'assessorament.

Recurs per a estimular la parla

Ahir, buscant llibres per al meu fill petit, vaig donar per casualitat amb un recurs comercialitzat amb la mateixa funció que el recurs de la làmina de la parla que vaig explicar a l'apartat de "Recursos creats per mi" Consisteix en una làmina on s'adhereixen personatges i objectes que estan imantats.
El resultat és la creació d'històries i la possibilitat de poder demanar a l'estudiant que digui el que fan els personatges. Podem demanar-los, a l'igual que vaig explicar en la làmina de la parla, que situïn els personatges i els objectes allí on nosaltres demanem, treballant així la comprensió lectora.
Us deixo unes imatges perquè el veieu.

Recurs per estimular la parla: Giggles

Avui us presento un recurs per a l'ordinador. És un software educatiu que, en principi, està pensat per a que els bebés aprenguin a establir relacions causa-efecte amb l'ordinador.
A més d'aquesta finalitat (que recomano molt de cara a l'estimulació primerenca i que recomano a famílies amb nens petits perquè al meu fill quan tenia pocs mesos li encantava) en té una altra molt interessant i que està relacionada amb les meves pràctiques: l'estimulació de la parla.
Aquest software presenta animals amb els seus respectius sons i també jocs on es presenten diferents situacions. Cada vegada que el nen/a prem una tecla, surt un animal diferent. Això ho podem aprofitar amb els més petits (3 anys) per tal que aprenguin a dir el nom dels diferents animals (hi ha de difícils com l'ós formiguer, el flamenc,...) Podem demanar-los que facin una frase, que expliquen el que passa a les diferents situacions (els micos llencen plàtans , els pingüins cauen a l'aigua,...)