Reflexió final

Bé, és el moment d'explicar què he après fins ara a les pràctiques. Al començament de les pràctiques em plantejava cercar activitats i experiències didàctiques interessants per poder aplicar-les amb uns estudiants determinats per tal que milloressin.
Aquest objectiu l'he dut a terme però l'he reformulat perquè m'he trobat amb certes dificultats, com ara els canvis d'horaris dels estudiants i el canvi d'estudiants.
Ara penso que el paper del psicopedagog d'aquests centres és seleccionar moltíssims recursos i, si pot ser, dissenyar activitats que puguin ser multinivell per poder així adaptar-se a les diferents necessitats. En aquest context, cal ser pràctics i ràpids i tenir molts recursos a l'abast perquè els nens/es, especialmente els més grans, tenen dubtes molt concrets, que necessiten d'una resposta rápida. Emprar temps de la sessió en cercar a l'ordinador un recurs, o esperar fins la següent sessió no és útil ni pràctic i ens pot fer perdre un client. És una visió que m'ha costat arribar a tenir perquè mai he treballat en l'educació privada. Però, en aquest cas, s'ha d'aconseguir que els nens/es aprenguin però també se'ls ha de tenir contents perquè són les seves famílies les que paguen.
Elaborar un recurs determinat per a millorar la dificultat d'un alumne X no es pràctic, perquè és possible que l'alumne X deixi de venir al centre. Hi ha molts canvis en els estudiants del centre de reeducació, així que, quan elaborem recursos no han de ser per a la Mariona o per al Roger, han de ser per millorar un determinat aspecte.
I com aconseguim, llavors, la implicació dels estudiants? Amb el que aconseguirem que els estudiants s'impliquin serà amb metodologies actives que parteixin de les vivències de l'alumne. El psicopedagog/a, en aquest context, ha de saber molt de pedagogia i didàctica i ser molt creatiu per poder donar respostes i fer, d'un recurs general, un que l'estudiant senti seu. Aquesta qualitat és especialment necessària amb els estudiants de tres anys, on s'ha de disposar de molts recursos per anar canviant perquè si no, s'avorreixen i no aprofiten la sessió. A més, hi ha un altre aspecte que cal tenir en compte: la dificultat per posar límits quan el comportament  no és adequat. No els podem castigar perquè no tenim amb què i, a més, si els nens/es no vénen contents les famílies potser decideixen canviar-los de centre. Hem de ser molt amables i molts simpàtics amb certs nens/es que tenen un comportament inadequat.
També cal saber molt de psicología, ja que anem a tractar amb estudiants que, probablement, tinguin una baixa autoestima perquè están acostumats al fracàs acadèmic. Cal, llavors, molt de reforç positiu i molts missatges positius. Cal, en alguns casos, ensenyar als estudiants a identificar els pensaments negatius (sóc un desastre, no serveixo,...) i canviar-los per d'altres (això em costa una mica i ho he de practicar més, tinc moltes habilitats,..)Així mateix, cal donar pautes d'actuació tant a la família com al centre escolar ja que s'ha d'incidir en tots els contextos en què està l'estudiant)

Quina és l'opinió que tenia  abans del psicopedagog/a que treballa en el centre de recursos i la que tinc ara?

Doncs abans d' endinsar-me en aquests tipus de centres, em pensava que tenien una feina molt senzilla. Com a mestra estic acostumada a treballar amb molts nens/es i això de fer intervencions individuls em semblava un paradís. Ara, tot i que he de reconéixer que m'agrada, veig també les dificultats que hi ha: Mantenir la implicació dels alumnes, elaborar un munt de recursos necessaris, ser molt pacient amb els nens/es i amb el que les famílies volen per tal de no perdre la clientela,.. Per últim, una altra dificultat de treballar en aquests centres és la dificultat per conciliar la vida familiar amb la feina, ja que es treballa sempre quan els nens surten de l'escola i, en aquest cas els dissabtes al matí.
En definiva, és una feina més complexa del que m'havia plantejat en un primer moment i, si bé és cert que és molt gratificant, no és la feina a la que m'agradaria dedicar-me en el futur. Preferiria dedicar-me a assessorar (des d'un model constructivista) a escoles públiques.